30 de marzo de 2008

Reflexiones en el bar

Un buen día te levantas y, sin saber por qué, dejas de hacer algo. No existe un motivo, simplemente pasa. Cambias una tarea, abandonas una rutina, o dejas de hablar con una persona. Sucede. Ves el teléfono encima de la mesa sin ninguna llamada, sin ningún mensaje, y no te importa. Y un día, estando con tus amigos charlando distendidamente, descubres que no echas en falta a esa persona. Que de la misma manera en que ella entró en tu vida, salió.



Me doy cuenta de que muchas personas se ponen más trabas de las necesarias y reales para hacer algo. Sea ver más a alguien, compartir algunas horas, decirle a aquella persona lo importante que es para tí, realizar una simple llamada telefónica, lanzar una piedra al mar, o algo tan sencillo y vanal como ver una película o tomar un café.
Hazlo. Para el otro resulta gratificante saber que alguien te extraña, pero es estúpido no hacer nada al respecto. Y lo mismo sucede al revés. El "dar sin recibir" no funciona en el mundo de las relaciones personales. Almenos no en el mío.

No suele importarme quién soy, no me mortifico pensando si conoceré a alguien o si ese alguien me besará u odiará, y mucho menos que si días que ya murieron, renacen. Me suelo conformar, a menudo, con vivir el momento, y aunque muchas veces me resulte difícil desprenderme de algo que ha sido importante, tarde o temprano acabo aceptándolo. Con el tiempo acabo siendo consciente de que con cerrar ese ciclo ya es suficiente, el resto ya pasará sin que me de cuenta. Sin necesidad de volver la vista atrás.

Posts como este son los que se escriben de madrugada, cuando uno le ha dado demasiadas vueltas a las cosas en el calor de un bar, con una cerveza en la mano y unas risas sobre la mesa. Mañana será otro día.



11 comentarios:

Anónimo dijo...

6 de la matinada, he d'anar a treballar i tinc els ulls com taronjes sense haver dormit jaja quin "gran" i "llarg" dia m'espera... xDDDD

i si no tinc son, encara menys dsprs de llegir el blog, em quedo amb això "Con el tiempo acabo siendo consciente de que con cerrar ese ciclo ya es suficiente".. jo tenco el meu, el de beure cola-cao abans d'anar a treballar per tornar-me per un dia "drogodependent" jajjaja

by chicoyoutube, culo-chandal y "mr. se puede con master-card?"

Álvaro dijo...

Ets tot un "pro", de veritat. Avui ja et veig amorran-te a la màquina de cafè per a poder subsistir; sinó, ja et veig amb la mandíbula desencaixada de tant badallar.

I veus, aquest són el tipu de posts que feu que escrigui un dissabte de matinada. Jo ara hauria d'estar semi-emborratxat, cantant "la conga de jalisco" de camí a casa. Però no, tinc els ulls com plats i a la tele sols fan anuncis d'una mopa que no goteja i lo del "jet extender" (lo d'allargar el penis). Depriment la tv a aquestes hores.

I sí, dels 3 atributs finals, coincideixo en 2, tret del de "culochandal". Te queda mucho camino por recorrer joven padawan.

_MeiA_ dijo...

com pots fer ak escrits dsp d venir d festa? es impressionant!
jo ahir a la nit, kuan vaig arribar tb del bar, dsp dalgunes cerveses (estrella) de més.. i em posu a escriure... uffff.. em sembla k poc més de la conga em sortiria!
jejeje

Carpe Diem! Sempre!

ptns

Álvaro dijo...

Ni jo ho sé Mireia... potser seria qüestió de que em plantegés beure 3 o 4 cerveses abans d'anar als examens, a veure si així estic més "inspirat".

Això sí, ahir no duia cerveses de més a sobre. El dia que les hi porto no sóc capaç ni de fer anar el ratolí...a vegades, quasi, ni de desvestir-me. Així que he d'admetre que jugava amb ventatge.

I sí Mireia, Carpe Diem. Això és lo important, no quedar-se anclat en dies passats.

Petonets guapa.

_MeiA_ dijo...

ufff no... és horroros viure dels records... tots passem etapes daquestes... jo nestic superant una... costa, però endavant!!

per cert, acabo darribar del cine, he anat a veure Casi 300, què vols que et digui,... si que hi han escenes que et fan riure, però no val la pena... per lu menys a mi no mha agradat gaire...

un ptnas!

karma dijo...

mira, el teu escrit descriu molt una situació que m'està passant... merci, al menys m'ha servit per adonar-m'en que a tots ens passen akestes coses, i q és veritat, que tothom podem entrar i sortir de la vida dels demés, i no cal explicacions, simplement succeeix... perquè ningú és indispensable...
mmm... jo sé d'un que diria q sóc massa pessimista :S

rei dijo...

buenas, gracias por tus palabras! y tus reflexiones están escandalosamente relacionadas con algunas de mis teorias sobre la humanidad y la tomadura de pelo ke es todo. El tema Aurum, ya empiezan con la compra confirmada de Mis Vecinos los Yamada. Espero ke esa relación termine con la compra de otras pelis.. aunke los derechos son muu caros.. pero bueno.. poco a poco.

un saludo y hasta otra ocasión.

Dani Moreno dijo...

Aqui un altre dels acompanyants amb les cerveses del senyor alvaro, vaya escrit per haverlo fet a les tantes del mati, recordo que jo a les 5 ja dormia y al igual m'hagues surtit algu aixi encara que vaig pensar en pujar alguna cosa...

Per cert el culo-chandal, ahir anava fotent uns bandassos a dins el cotxe que semblava que se li anés a trencar el coll o sigui que al final no va ser tant drogodependent XD

Álvaro dijo...

Como dijo Jack el destripador, "vayamos por partes":

Mireia: Ets tota una valenta anant a veure "Casi 300" al cine. Jo ja vaig escarmentar veient Date Movie i Epic Movie, i amb aquesta no m'hi he volgut ni arriscar. Vaig acabar amb lesions cerebrals, de les quals encara pateixo els símptomes. I en relació al post... crec que pel que he llegit al teu blog, ja sé de què parles. Molts ànims maca. I una cosa més... si no et fa res, posaré un link al teu blog, ja que llegir-lo s'ha convertit en una de les meves rutines. Un petó fort.

karma: potser sí que aparentes ser molt pessimista diguent que "ningú és indispensable", però el fet és que, segons el meu parer, tens tota la raó. Som nosaltres mateixos qui acabem fent d'algú una persona indispensable, i de la mateixa manera en que la hi convertim, podem fer que passi totalment el contrari. Et dic el mateix que a la Mireia: si no et fa res, posaré un link al teu blog (si em dones permís, clar).

rei: Muchas gracias por pasarte por aquí y dejar un comentario. La culpa del tema de los derechos es de Disney, quien posee gran parte del catálogo Ghibli, y tiene las licencias en un cajón cerrado con llave. Ojalá Aurum consiga finalmente hacerse con esos derechos... aunque le tocará pagar fuerte.

Dani: No mencionis la paraula "cervesa", que ja m'estan entrant ganes de tornar-ne a beure... i estem a dilluns! Dona'm 2 o 3 dies més d'universitat, i després ja veurem què fem xD

_MeiA_ dijo...

ui tan k el pots posar! jo vaig ser més grossera i ja el vaig posar sense comentar-te res! jejej...

un ptnas!

karma dijo...

merci per la comprensió :)
permiso concedido :P, jo us vincularé als dos!

por cierto rei, como tu por aki? jajajaja. aun espero el desayuno... :(

me encanta internet :D

 
Elegant de BlogMundi